L’àlbum de fotos i el fang
Que seguim però que estem fotuts. Més que tristos és això: fotuts. Fotuts i arrimats al marge, diem ací. Fotuts per tota la devastació i per altres coses que preferisc callar. Callar ara
Aquest és un racó de postals. Les postals s’envien quan la felicitat tot ho amera. Un viatge, un aniversari, el Nadal, t’estime i mai t’oblidaré. Ningú envia una postal de dol. Tanmateix, hui toca postal. De València. I ara tu ves i escriu una postal. I fes allò que deia Estellés que fan alguns poetes: deixa cor i rellotge a la taula, calcula les distàncies des del cap al paper, assaja després el posat i ves traguen-te les paraules com si fossen fotos d’una vedette; amb vanitat imbècil. Ara ves i escriu coses pulcres, perfectament inútils, sense les quals els hòmens treballen, amen, moren. Sobretot això: moren.
¿Cuál es tu reacción?
