Les Tres Xemeneies: i ara què?

Si les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs es trobessin en un país sensat i ric (de veritat), hi hauria bufetades per anar a veure-les i serien l’orgull de les ciutats de l’entorn. Perquè acollirien un projecte meravellós, alguna cosa cultural-patrimonial-memorial, potser enmig d’un barri amable i poc dens, a peu de platja, amb carrils bici a dreta i esquerra que connectessin el litoral sense interrupcions. Però això és el final del riu Besòs, una de les zones amb més concentració de barris vulnerables d’Europa. A tocar de Barcelona, però fora del terme municipal. Una gegantina antiga central tèrmica amb tres torres fa del conjunt l’edifici més alt de Catalunya, en terrenys contaminats bàsicament en mans privades (Endesa i Metrovacesa) però públics en un terç de l’espai. Una bestialitat de solar a primera línia de mar en una gran metròpoli, i que serà un barri amb 1.800 pisos, activitat econòmica vinculada al sector audiovisual, hotels, comerç, equipaments públics i un parc. Des de l’alcaldessa Filo Cañete fins al responsable de Cultura dels Governs d’Ada Colau i actual secretari d’Estat, Jordi Martí, passant per l’urbanista Francesc Muñoz, que reivindica les tèrmiques des que encara s’estaven desmantellat, coincideixen que l’espai està cridat a ser icona, esperit, bandera, o com se n’hi vulgui dir, de la gran Barcelona. Mentrestant, l’Entesa per un gran parc litoral al Besòs, que agrupa entitats ecologistes i ciutadanes, rebutja el pla urbanístic (que ha portat als tribunals), recorda que la zona és inundable i exigeix que no es construeixi res més que un parc.

Seguir leyendo

L'ús de les tres xemeneies: La incògnita amb més èpica

Encara que la paraula skyline faci ràbia, les Tres Xemeneies formen part indiscutible del litoral barceloní, per l’alçada (dos-cents vuit metres!), perquè es veuen de tot arreu, per respecte a la memòria dels qui hi van treballar i els que les van patir (el soroll, la contaminació, el sutge a la roba estesa). Per les entitats ciutadanes que van aconseguir salvar-les, insistint a qualificar-les com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL, el 2016), una protecció tova però suficient per indultar-les. El mateix any 2016 Endesa les va cedir a l’Ajuntament de Sant Adrià. Una mena de “ja us ho fareu” amb una baluerna de dimensions tan animals que qualsevol cosa que s’hi vulgui fer costarà un ull de la cara. Més tard, el 2021, el mateix ajuntament va rebaixar les restrictives condicions de la primera declaració de BCIL, per facilitar usos futurs. Per tot i més, si hi ha una incògnita amb èpica és què acolliran a la llarga les Tres Xemeneies pròpiament dites. Tothom dona per fet que formaran part del hub de l’audiovisual. Hem vist dibuixos d’un hotel penjat a la base de les tres torres, s’han imaginat hotels d’ubicació privilegiada, miradors 360... Les plataformes veïnals van fer grans escarafalls contra la rebaixa de la protecció, mentre que altres veus hi van veure la salvació. “Si no hi podem fer res de res, al final s’ensorraran”, diu una veu coneixedora de la zona. 

Un espai en zona inundable que la dana ha tornat a assenyalar

Les últimes setmanes de Manifesta han coincidit amb la dana que ha causat estralls i més de 200 morts a poblacions de l’entorn de València. El debat sobre les construccions en zones inundables ha revifat i la Plataforma per la conservació de les Tres Xemeneies i l’Entesa per un gran parc al litoral (que aplega la primera) estan enceses a les xarxes. Recorden que rebutgen un planejament en una zona inundable per l’aigua del riu Besòs al tram de la desembocadura. Tot i que, a causa dels informes de l’Agència Catalana de l’Aigua i de Protecció Civil, el pla va haver d’incloure modificacions sobre l’original, n’han demanat la nul·litat per mitjà d’un contenciós administratiu davant el TSJC, que l’ha admès a tràmit. El portaveu de les entitats, Roger Hoyos, qüestiona uns informes que considera “de part” i incomplets i alerta que “només tenen en compte la inundabilitat fluvial, no la que pot venir del mar”. “En aquesta zona no s’hi pot edificar, ho va dir el Consell Assessor per al Desenvolpament Sostenible del Govern abans d’aprovar-se el PDU. Ha de ser un parc”, i avisa convençut que “es fa perquè hi ha Metrovacesa i Endesa darrere”. I es refereix tant al nou barri com al fet que “els 30 edificis farien de barrera per al drenatge del barri de Sant Joan [el que hi ha just per sobre les vies del tren]”. Al fet que el conjunt patrimonial es troba en terrenys privats i que els propietaris tenen drets, Hoyos contesta que abans del PDU, quan encara tenien la qualificació urbanística com a sòl industrial, tenien un valor de només “uns 40 milions”. “Molt menys del que han posat les administracions a la Copa Amèrica de vela”, remata.