Sally Rooney, conservadora o provocadora? Una conversa sobre ‘Intermezzo’
Convidem l’escriptora Llucia Ramis, el filòsof Eloy Fernández Porta, la periodista Noelia Ramírez i l’editora Andrea Rovira a analitzar el fenomen més sonat de la literatura recent
Encara no havíem arribat a seure i els experts s’opinaven a sobre. És un efecte habitual quan parlem del fenomen més sonat de la literatura recent: Sally Rooney s’amaga i convida a desxifrar-la. Per aquest motiu vam convidar l’escriptora Llucia Ramis, el filòsof Eloy Fernández Porta, la periodista Noelia Ramírez i l’editora Andrea Rovira a conversar amb l’excusa de la publicació mundial d’Intermezzo (Periscopi), la quarta novel·la de l’escriptora irlandesa. Al llarg de 500 pàgines, l’Ivan i el Peter, dos germans amb masculinitats oposades ―un jugador d’escacs introvertit i un advocat seductor― viuen el dol per la mort del pare i alhora relacions afectives amb dones amb molta diferència d’edat; la Margaret, coordinadora d’un centre cívic que s’acosta als quaranta, i la Naomi, universitària que fa calés a Only Fans, respectivament. La novel·la frustrarà a molts perquè la trama no va més enllà: com un joc modernista, trasllada el doll discursiu dels correus electrònics que s’enviaven les protagonistes d’On ets, món bonic a les ments dels personatges i obliga el lector a veure’ls passar una vegada i una altra per les seves inseguretats autocomplaents, les angoixes del tardocapitalisme i les ambivalències del desig i les cures quan ja tot està permès. És a dir, les preocupacions de la gent normal.
Intermezzo
Sally Rooney Periscopi Traducció de Ferran Ràfols Gesa 21,75 euros 504 pàgines¿Cuál es tu reacción?