Dani de la Orden: “Havia de ser una pel·lícula de pijos, perquè com més pijos fossin els ho podíem fer passar pitjor”
Després del fenomen de l’estiu a la taquilla, el cineasta treballa en l’adaptació d’'El director’, el llibre de David Jiménez sobre les pressions en el món periodístic
A Dani de la Orden no li agrada gaire la cultura del rànquing. “M’estan arribant més entrevistes ara que hi ha el titular ‘Casa en flames, la pel·lícula més vista que Alcarràs’ que quan la vam estrenar als cines. Què vol dir això, que sent la més vista ho mereix més que abans?”, es pregunta mentre pren un cafè en una terrassa de Sant Antoni, el barri on viu a Barcelona. Només té 35 anys, però des que als 22, tot just sortint de l’Escac, va rodar el fenomen Barcelona nit d’estiu (“ho vam fer tot entre col·legues, sense cobrar”), ja ha dirigit més d’una desena de pel·lícules (Barcelona nit d’hivern, Litus, El test o 42 segundos, entre altres), curts i capítols de sèries de televisió (Élite, Boca Norte). “No em puc queixar ni de la feina ni del sou. M’ha anat bé. Patir? Patir, pateix un transportista. Sí que espero que totes les persones que han treballat a les meves produccions també hagin cobrat bé i hagin estat bé”, reflexiona.
¿Cuál es tu reacción?
