Fer-se les ungles
Parlar dels rituals de bellesa com una imposició humiliant del patriarcat seria antic: no és incompatible denunciar la “pressió estètica” i sucumbir-hi amb gust
Només cal fixar-s’hi per començar a veure salons de manicura a cada cantonada de Barcelona. Com passa amb les franquícies de forns de pa, la seva proliferació desfermada planteja preguntes. De tant en tant fantasiejo de fer com la periodista Sarah Maslin Nir, del New York Times, que es va passar un any llarg investigant els nail salons novaiorquesos —un cau d’explotació farcit de perills per a la salut de les treballadores— i va aconseguir, amb el seu reportatge, que l’estat de Nova York els regulés legalment. Quan li van preguntar una vegada per la gènesi de la investigació, va respondre que de fet era estranyíssim que ningú no l’hagués fet abans, en aquella ciutat plena de periodistes assedegats. Els nail salons eren a tot arreu, però no semblava veure’ls ningú.
¿Cuál es tu reacción?
