La Setmana passada
La gran cita llibresca de setembre encara ha de decidir què vol ser quan sigui gran: com fer compatible la llibreria de fons amb l’aparador de nous títols és encara un desafiament
10 dies, milers de títols i 300 activitats després, avui es tanca una Setmana del Llibre en Català atípica per moltes raons. A la nova ubicació hi tornarem més tard, ara centrem-nos en les noves dates amb l’epicentre de la Mercè. El dia 24 al matí La Setmana era un formiguer a 26 graus. Vist de lluny a primera hora, l’Arc de Triomf oficiava una festa de l’escuma que em va costar interpretar. No era cap activitat programada sinó un artista de carrer fent bombolles de sabó al mateix lloc on Carles Puigdemont, fa un mes i mig, es va fer fonedís. Temptació de gran metàfora reprimida. Al Passeig Lluís Companys la primera impressió és que hem perdut vistes al mar però hem guanyat turistes. I on abans teníem l’estàtua del Salvat guardador-de fusta-al-moll ara hi ha la façana del TSJC. Però fa sol i el sol convida a l’optimisme, que avui pren forma no només d’expats sinó de catalans accidentals que, passejant pel centre, s’han trobat amb 86 casetes de llibres al carrer. Hi ha consens a l’hora de celebrar l’afluència: al Moll de la Fusta costava atreure el visitant no lletraferit i aquí l’assignatura del públic està convalidada des del primer dia. Hi ha un escenari menys, un espai-tallers menys i no tenim food-trucks, però més gent equival a més facturació i no és difícil trobar editors i llibreters satisfets amb el balanç.
¿Cuál es tu reacción?
