Mar Coll creua la línia a ‘Salve Maria’
La pel·lícula, que s’estrena aquest divendres, és una adaptació molt lliure de la novel·la ‘Les mares no’, de l’escriptora basca Katixa Agirre
Les primeres seqüències de Salve Maria, la nova pel·lícula de Mar Coll, ressonen a l’acte. Un nadó plora en la nit; una mare ullerosa sembla lluitar contra l’impuls de tirar-lo finestra avall (la finestra, trencada i permanentment oberta, gairebé la convida a fer-ho). L’atmosfera és de claustrofòbia i tedi. El pare volta per allà, però ja es veu que serà el típic cretí mig desconstruït. Segueixen les escenes habituals de la rutina al postpart, amb els seus ritmes estranys i embafadors. Dic que tot plegat ressona perquè ho he vist en altres produccions dels últims anys. Ella és la mateixa mare primerenca, al límit de la bogeria, que es desespera a Cinco lobitos (Alauda Ruiz de Azúa, 2022), als flashbacks de The Lost Daugher (Maggie Gyllenhaal, 2021) o a l’inefable curt promocional de la Mercè. El plor estrident del nadó ho travessa tot i fa sentir una certa fatiga retrospectiva, si l’hem experimentat a la vida real, o un horror alleujat, si no.
¿Cuál es tu reacción?
