‘Murs de silenci’ burxa en la prostitució de menors
TV3 denuncia el càstig a les víctimes i el món ocult que protegeix el proxeneta
El judici de 1992 per corrupció de menors als responsables del prostíbul de Ventalló (les germanes Fernández i els seus marits), treballadors i clients (polítics i empresaris) va tenir al seu dia una enorme ressonància mediàtica. Què en pot treure un documental fet trenta anys després, com és el cas de Murs de silenci (TV3)? Doncs, molt. Perquè és una mirada diferent en què prenen la importància que es mereixen les víctimes d’aquells delinqüents, les noies. En particular, les dues que van denunciar el cas i que intervenen, una sense cap mena d’ocultació, en el documental. Unes noies que després de la sentència, indulgent amb els proxenetes i que deixava sense càstig els clients, van sentir-se subjectes d’un escarni que han trigat anys a superar. Com expliquen, els va costar molt refer-se i tornar a la vida. L’única magistrada dels tres que conformaven el tribunal i que va signar un vot particular discrepant ho diu clarament: “Jo em vaig creure les noies”. Va ser l’única. La sentència no té en compte la corrupció de menors perquè considera que les denunciants podien haver enganyat perfectament sobre la seva edat i que els clients no tenien per què sospitar-ho. Total: tots els clients van ser absolts (inclosos l’alcalde de Vilamalla, que ho tornaria a ser, i un regidor de Sant Pere Pescador que també n’havia estat alcalde). La proxeneta que manegava el club Gran Escala 2000 va ser condemnada a cinc anys. La seva germana i els respectius marits, ho van ser a penes d’entre dos i un any i mig. I tres cambrers, a sis mesos.
¿Cuál es tu reacción?
