Wajdi Mouawad: Un viatge entre l’esgarrifança i el consol
La força dels textos de l’escriptor libanès és tan profunda que fins i tot ofereixen consol quan no hi ha consol possible
Wajdi Mouawad (Deir el Qamar, Líban, 1968) escriu fracturant el temps, intentant recosir les ferides col·lectives obertes de fa molts anys. Ho fa principalment amb el teatre, i també amb novel·les i poesia. Mouawad és un dels més grans dramaturgs contemporanis, marcat profundament per la història del seu exili fugint de la guerra del Líban i per la condició d’estranger que des de llavors el persegueix. Ens parla de la identitat i dels orígens, de les herències culturals, de la necessitat i la dificultat d’estimar, de les promeses que ens fem en el nostre món. Mouawad manté una relació estreta amb Barcelona, ha estat a la ciutat diverses vegades, i el públic teatral l’ha descobert de la mà de la companyia La Perla 29, que l’ha portat a escena amb obres com Incendis, Cels, Boscos, Un obús al cor, Assedegats i, actualment, Tots ocells, també editada per Periscopi. Ara visitarà de nou la ciutat amb la conversa amb Oriol Broggi, que inaugura la Biennal de Pensament 2024 el pròxim dimarts 8 d’octubre.
¿Cuál es tu reacción?
