Al Teatre Lliure, una gavina més
El muntatge de Julio Manrique porta l’acció a un present de mòbils i xarxes socials, però el desig de modernitzar la peça és, paradoxalment, el que fa que s’allunyi
És inevitable: les quatre obres més cèlebres de Txékhov han de girar eternament pels nostres escenaris. Després de L’hort dels cirerers, L’oncle Vània i Les tres germanes, La gavina és el colofó del quartet txekhovià. Triangles amorosos, conflictes generacionals, anhels i frustracions… Txékhov ens parla d’actrius i escriptors, però en el fons retrata tota la humanitat amb la seva combinació habitual d’afecte i mala bava. El muntatge de Julio Manrique al Lliure és una declaració d’intencions del nou director de la casa i peca, ai, d’un dels mals més habituals del nostre teatre: l’adaptació.
¿Cuál es tu reacción?
