El futur de l’arxiu d’Antoni Miralda
L’artista es va desprenent de mica en mica de l’arxiu que atresora en una nau del Poblenou perquè els objectes tornin al seu origen, amb la gent
Feia molts anys que no veia el Punky, però trobar-me’l dins del Sant Stomak em va fer tornar als dies d’anar a treure ball. Els pares ens posaven vestits i ens clenxinaven, i baixàvem a la plaça a ballar el ball pla i alguns valsos i pasdobles. Sempre acabàvem a la piscina, on algun grup de versions cantava l’Aserejé mentre nosaltres miràvem la carta de gelats. I allà hi era ell. El Punky, un pingüí amb una boca descomunal, i sobretot, un cabell de pinxo que no punxava perquè era de goma, al contrari de tota la resta del seu cos de plàstic dur, i que ens començava a educar en la idea que algú podia ser espaterrant per fora i bastant insuls per dins.
¿Cuál es tu reacción?
